innocenta
Occitan
Etimologia
- Del latin innocens « que fa pas de mal ».
Prononciacion
/inˈnusento̞/, provençau /inuˈsẽⁿto̞/ França (Bearn) : escotar « innocenta »
Sillabas
in|no|cen|ta
Nom comun
| Declinason | |
|---|---|
| Singular | Plural |
| innocenta | innocentas |
| [inˈnusento̞] | [inˈnusento̞s] |
innocenta femenin (equivalent masculoj: innocent)
- Femna qu’es pas colpabla, qu’a pas fach çò qu'es acusada.
- Femna que faguèt pas res de mal.
- Femna que sap pas lo mal, subretot los nenons o los deficients mentals.
- Femna ninòia.
Forma d'adjectiu
innocenta
- femenin singular de innocent.
Forma de vèrb
innocenta
- Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de innocentar.
- Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de innocentar.
Francés
Prononciacion
/inɔsɑ̃ta/
Forma de vèrb
innocenta
- Tresena persona del singular del passat de simple de innocenter.
Italian
Prononciacion
/inɔsɑ̃ta/
Forma de vèrb
innocenta
- Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de innocentare.
- Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de innocentare.