Occitan

Etimologia

Del latin insolens.

Prononciacion

lengadocian, gascon /insu'lento̞/, provençau /ĩⁿsu'lẽⁿtə/

Sillabas

in|so|len|ta

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
insolenta insolentas
[insu'lento̞] [insu'lento̞s]

insolenta femenin, (equivalent masculin: insolent)

  1. Aquela que fa mòstra d'insoléncia

 Forma d'adjectiu

insolenta

  1. Femenin singular de insolent.

 Forma de vèrb

insolenta

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de insolentar.
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de insolentar.