insolenta
Occitan
Etimologia
- Del latin insolens.
Prononciacion
lengadocian, gascon /insu'lento̞/, provençau /ĩⁿsu'lẽⁿtə/
Sillabas
in|so|len|ta
Nom comun
| Declinason | |
|---|---|
| Singular | Plural |
| insolenta | insolentas |
| [insu'lento̞] | [insu'lento̞s] |
insolenta femenin, (equivalent masculin: insolent)
- Aquela que fa mòstra d'insoléncia
Forma d'adjectiu
insolenta
- Femenin singular de insolent.
Forma de vèrb
insolenta
- Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de insolentar.
- Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de insolentar.