insolent
Occitan
Etimologia
- Del latin insolens.
Prononciacion
lengadocian, gascon /insu'lent/ , provençau /ĩⁿsu'lẽⁿ/
Sillabas
in|so|lent
Adjectiu
Declinason | ||
---|---|---|
Singular | Plural | |
Masculin | insolent | insolents |
[insu'lent] | [insu'lents] | |
Femenin | insolenta | insolentas |
[insu'lento̞] | [insu'lento̞s] |
insolent
- Que manca del respècte que se deu a autrú.
- Qu'ofensa pel son ufan otratjant, son arrogància.
- Que fa venir una causa un desfís, una provocacion a causa de son caràcter extraordinari.
Derivats
Parents
Sinonims
Traduccions
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
insolent | insolents |
[insu'lent] | [insu'lents] |
insolent masculin, (equivalent femenin: insolenta)
- Aquel que fa mòstra d'insoléncia
Anglés
Etimologia
- Del latin insolens.
Prononciacion
RU /ˈɪnsələnt/ , EUA /ˈɪnsələnt/
Sillabas
in|so|lent
Adjectiu
insolent
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
insolent | insolents |
insolent
Catalan
Etimologia
- Del latin insolens.
Prononciacion
Espanha (Barcelona) : escotar « insolent »
Prononciacion
- Oriental: central /insuˈɫen/ , balear /insoˈɫent/ , /insuˈɫent/
- Occidental: nord-occidental /insoˈɫen/ , valencian /insoˈɫent/
Sillabas
in|so|lent
Adjectiu
insolent masculin o femenin, (plurals: insolents)
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
insolent | insolents |
insolent masculin o femenin
Francés
Etimologia
- Del latin insolens.
Prononciacion
/ɛ̃sɔlɑ̃/
Sillabas
in|so|lent
Adjectiu
Declinason | ||
---|---|---|
Singular | Plural | |
Masculin | insolent | insolents |
[ɛ̃sɔlɑ̃] | [ɛ̃sɔlɑ̃] | |
Femenin | insolente | insolentes |
[ɛ̃sɔlɑ̃t] | [ɛ̃sɔlɑ̃t] |
insolent
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
insolent | insolents |
insolent masculin, (equivalent femenin: insolente)