Occitan

Etimologia

Del latin insolens.

Prononciacion

lengadocian, gascon /insu'lent/, provençau /ĩⁿsu'lẽⁿ/

Sillabas

in|so|lent

 Adjectiu

Declinason
Singular Plural
Masculin insolent insolents
[insu'lent] [insu'lents]
Femenin insolenta insolentas
[insu'lento̞] [insu'lento̞s]

insolent

  1. Que manca del respècte que se deu a autrú.
  2. Qu'ofensa pel son ufan otratjant, son arrogància.
  3. Que fa venir una causa un desfís, una provocacion a causa de son caràcter extraordinari.

Derivats

Parents

Sinonims

Traduccions

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
insolent insolents
[insu'lent] [insu'lents]

insolent masculin, (equivalent femenin: insolenta)

  1. Aquel que fa mòstra d'insoléncia

Anglés

Etimologia

Del latin insolens.

Prononciacion

RU /ˈɪnsələnt/, EUA /ˈɪnsələnt/

Sillabas

in|so|lent

 Adjectiu

insolent

  1. insolent (oc)

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
insolent insolents

insolent

  1. insolent (oc)

Catalan

Etimologia

Del latin insolens.

Prononciacion

Espanha (Barcelona) : escotar « insolent »

Prononciacion

Oriental: central /insuˈɫen/, balear /insoˈɫent/, /insuˈɫent/
Occidental: nord-occidental /insoˈɫen/, valencian /insoˈɫent/

Sillabas

in|so|lent

 Adjectiu

insolent masculin o femenin, (plurals: insolents)

  1. insolent (oc)

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
insolent insolents

insolent masculin o femenin

  1. insolent (oc)

Francés

Etimologia

Del latin insolens.

Prononciacion

/ɛ̃sɔlɑ̃/

Sillabas

in|so|lent

 Adjectiu

Declinason
Singular Plural
Masculin insolent insolents
[ɛ̃sɔlɑ̃] [ɛ̃sɔlɑ̃]
Femenin insolente insolentes
[ɛ̃sɔlɑ̃t] [ɛ̃sɔlɑ̃t]

insolent

  1. insolent (oc)

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
insolent insolents

insolent masculin, (equivalent femenin: insolente)

  1. insolent (oc)