rude
Occitan
Etimologia
- Del latin rudis
Prononciacion
/ˈɾyðe/ , provençal /ˈʀyde/
Sillabas
ru|de
Adjectiu
Declinason | ||
---|---|---|
Singular | Plural | |
Masculin | rude | rudes |
[ˈɾyðe] | [ˈɾyðes] | |
Femenin | ruda | rudas |
[ˈɾyðo̞] | [ˈɾyðo̞s] |
rude
- Ruf de tocar; dur.
- Aspre de gost ; canin.
- (figurat) Penós ; fatigant.
- Violent ; impetuós.
- Malaisit de passar ; rigorós.
- Tustant, grossièr, inculte, desagradiu.
- Desplasent, dur, sevèr.
- Rigid, austèr.
Derivats
Traduccions
|
Anglés
Etimologia
- Del latin rudis
Prononciacion
General /ɹuːd/ , /ɹɪʊ̯d/
- EUA /ɹud/
- AUS /ɹʉːd/
- Estats Units d'America (Connecticut) : escotar « rude »
Sillabas
ru|de
Adjectiu
rude
Catalan
Etimologia
- Del latin rudis
Prononciacion
/ˈɾyde/ , provençal /ˈʀyde/
Sillabas
ru|de
Adjectiu
rude masculin o femenin, (plural: rudes)
Francés
Etimologia
- Del latin rudis
Prononciacion
- /ʁyd/
- França (Somain) : escotar « rude »
Sillabas
ru|de
Adjectiu
rude masculin o femenin, (plural: rudes)
Italian
Etimologia
- Del latin rudis
Prononciacion
/ˈrude/
Sillabas
ru|de
Adjectiu
rude masculin o femenin, (plural: rudi)
Portugués
Etimologia
- Del latin rudis
Prononciacion
Portugal /ˈʀudɨ/ ; Brasil /ˈɦudʒɪ/ , /ˈxudʒi/
Sillabas
ru|de
Adjectiu
rude masculin o femenin, (plural: rudes)