Occitan

Etimologia

Del latin insultus « accion d’assalhir, assalt, ataca ».

Prononciacion

lengadocian /inˈsylte/

Sillabas

in|sul|te

 Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular Plural
insulte insultes
[inˈsylte] [inˈsyltes]

insulte masculin

  1. Accion o efièch d’insultar.
  2. Paraula o acte qu’insulta

Variantas dialectalas

Parents

Sinonims

Traduccions


 Forma de vèrb

insulte

  1. Primièra persona del singular del present del subjonctiu de insultar.
  2. Tresena persona del singular del present del subjonctiu de insultar.

Espanhòl

Prononciacion

lengadocian [?]

Sillabas

in|sul|te

 Forma de vèrb

insulte

  1. Primièra persona del singular del present del subjonctiu de insultar.
  2. Tresena persona del singular del present del subjonctiu de insultar.

Francés

Etimologia

Del latin insultus « accion d’assalhir, assalt, ataca ».

Prononciacion

/ɛ̃sylt/

Sillabas

in|sulte

 Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular Plural
insulte insultes
[ɛ̃sylts]

insulte femenin

  1. insulte (oc)

 Forma de vèrb

insulte

  1. Primièra persona del singular del present de l'indicatiu de insulter.
  2. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de insulter.
  3. Sefonda persona del singular de l'imperatiu de insulter.
  4. Primièra persona del singular del present del subjonctiu de insulter.
  5. Tresena persona del singular del present del subjonctiu de insulter.

Portugués

Prononciacion

[?]

Sillabas

in|sul|te

 Forma de vèrb

insulte

  1. Primièra persona del singular del present del subjonctiu de insultar.
  2. Tresena persona del singular del present del subjonctiu de insultar.