intencion
Occitan
Etimologia
Del latin intentio (« accion de parar ; aplicacion de la pensada, atencion ; esfòrt cap al naut, intencion ; intensitat »), derivat de intendere (entendre).
Prononciacion
- /in.ten'siu/
in | ten | cion (3)
Nom comun
| Declinason | |
|---|---|
| Dialècte : lengadocian | |
| Singular | Plural |
| intencion | intencions |
| [in.ten'siu] | [in.ten'sius] |
intension femenin
- Movement de l’alma per que se tend a una cèrta fin.
- Una intencion lausabla. — Aver l’intencion de far quicòm. — Mon intencion èra pas de vos desagradar.
- Volontat.
- Objectiu ; destinacion ; pensada.
- (Religion) Preguièra catolica amb objècte particular