jo

Occitan

Etimologia

(Nom comun) Del latin jugum.

(Pronom personal) Del latin ego.

Prononciacion

• [ʤu], /ju/, /ʒu/

França (Bearn) - Lengadocian : escotar « jo »

Nom comun

jo masculin (lengadocian)

1. Peça de fusta plaçada sus l'esquina dels buòus o d'autras bèstias de tira per los encarrar.
2. Ajocador, galinièr.
3. Luòc ont òm serra las garbas, la palha, lo fen, (granja).

Variantas dialectalas

• joata

• joc
• jòng
• jong
• jun

Traduccions

alemand: Joch (de) neutre anglés: yoke (en) catalan: jou (ca) masculin

francés: joug (fr) masculin naut alemand ancian: joch (goh) neutre, joh (goh) neutre, juhhidi (goh) neutre sapadin: joch (sapadin) neutre

Pronom personal

jo (gascon)

1. Pronom personau, purmèra persona deu singular.

Variantas dialectalas

• ieu

Traduccions

basc: ni (eu) alemand: ich (de) anglés: I (en) catalan: jo (ca) chèc: já (cs) danés: jeg (da) espanhòl: yo (es) esperanto: mi (eo) finlandés: minä (fi) francés: je (fr), moi (fr) gotic: 𐌹𐌺 (got) (ik)

ido: me (io) islandés: ég (is) italian: io (it) neerlandés: ik (nl) polonés: ja (pl) portugués: eu (pt) romanés: eu (ro) naut sorab: ja (hsb) sicilian: jeu (scn), jò (scn) suedés: jag (sv) ucraïnian: я (uk)

Catalan

Etimologia

Del latin ego.

Prononciacion

/ʒo/, /ʒo/ (oriental central), /jo/, /jo/ (valencian)

Pronom personal

jo

1. Ieu, pronom personau, purmèra persona deu singular.

Sicilian

Etimologia

Del latin ego.

Prononciacion

/jo/, /jo/

Itàlia (Gela) : escotar « jo »

Pronom personal

jo

1. Ieu, pronom personau, purmèra persona deu singular.

Sinonims

• jeu
• jò
• ieu