Occitan

Etimologia

(Nom comun) Del latin jugum.
(Pronom personal) Del latin ego.

Prononciacion

  • [ʤu], /ju/, /ʒu/

França (Bearn) - Lengadocian : escotar « jo »

 Nom comun

jo masculin (lengadocian)

  1. Peça de fusta plaçada sus l'esquina dels buòus o d'autras bèstias de tira per los encarrar.
  2. Ajocador, galinièr.
  3. Luòc ont òm serra las garbas, la palha, lo fen, (granja).

Variantas dialectalas

Traduccions

 Pronom personal

jo (gascon)

  1. Pronom personau, purmèra persona deu singular.

Variantas dialectalas

Traduccions

Catalan

Etimologia

Del latin ego.

Prononciacion

/ʒo/ (oriental central), /jo/ (valencian)

 Pronom personal

jo

  1. Ieu, pronom personau, purmèra persona deu singular.

Sicilian

Etimologia

Del latin ego.

Prononciacion

/jo/

Itàlia (Gela) : escotar « jo »

 Pronom personal

jo

  1. Ieu, pronom personau, purmèra persona deu singular.

Sinonims