justiciable
Occitan
Etimologia
De justiciar amb lo sufix «-able».
Prononciacion
- lengadocian /d͡ʒystiˈsjable/ , /d͡ʒystiˈsjaple/
- gascon /ʒystiˈsjable/
- procençau /d͡ʒystiˈsjable/
Adjectiu
justiciable
Declinason | ||
---|---|---|
Dialècte : lengadocian | ||
Singular | Plural | |
Masculin | justiciable | justiciables |
[d͡ʒystiˈsjable] | [d͡ʒystiˈsjables] | |
Femenin | justiciabla | justiciablas |
[d͡ʒystiˈsjablo̞] | [d͡ʒystiˈsjablo̞s] |
- Que se pòt jutjar per una jurisdiccion adaptada a son cas.
- Qu'a de comptes a rendre amb la justícia.
Traduccions
Nom comun
justiciable masculin, (femenin: justiciabla)
Declinason | |
---|---|
Dialècte : lengadocian | |
Singular | Plural |
justiciable | justiciables |
[d͡ʒystiˈsjable] | [d͡ʒystiˈsjables] |
- Lo qu'es susceptible d'èsser jutjat per una jurisdiccion adaptada a son cas.
Traduccions
Espanhòl
Etimologia
De justiciar amb lo sufix «-able».
Prononciacion
Adjectiu
justiciable masculin o femenin, (plurals: justiciables)
- Qu'a de comptes a rendre amb la justícia.
Anglés
Etimologia
Del francés mejan justificiable
Prononciacion
Adjectiu
justiciable
- Qu'a de comptes a rendre amb la justícia.