lenga

Veire tanben : lënga

Occitan

Etimologia

Del latin lĭngŭa.

Prononciacion

/ˈleŋgo/, /ˈleŋgo/

França (Bearn) : escotar « lenga »

Sillabas

len | ga (2)

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
lenga	lengas
[ˈleŋgo]	[ˈleŋgos]

lenga femenin

1. Anat. Organ muscular, situat dins la cavitat bucala, que servís per percebre lo gost e articular unes sons.

   Lenga de pelha.

2. Ling. Lengatge, idiòma.

   E ma lenga, atanben, ma lenga, clara e neta,

   Tindarà dins cent ans coma 'na clarineta: (Justin Besson, dins D'al brèç a la tomba, prefàcia p. XXVII)

Variantas dialectalas

• lengua (gascon aranés)
• linga (lemosin)

Derivats

lengacopar Lengadòc lengadocian -a lengatge

lengut, -uda lingüicidi lingüista lingüistica

Traduccions

alemand: Zunge (de) [1,(2)]; Sprache (de) [2] anglés: tongue (en) [1]; language (en) [2] basc: mihi (eu) breton: teod (br) bulgar: език (bg) masculin catalan: llengua (ca) [1, 2]; idioma (ca) [2] chèc: jazyk (cs) masculin danés: tunge (da) eslovèn: jezik (sl) masculin espanhòl: lengua (es) [1, 2]; idioma (es) [2] esperanto: lango (eo) francés: langue (fr)

grèc: γλώσσα (el) islandés: tunga (is) [1,(2)]; tungumál (is), mál (is) [2] italian: lingua (it) lituanian: liežuvis (lt) neerlandés: tong (nl) ongrés: nyelv (hu) polonés: język (pl) portugués: língua (pt) romanés: limbă (ro) rus: язык (ru) masculin suedés: tunga (sv) ucraïnian: язик (uk) masculin [1]; мовa (uk) [2]