manchanter

Romanch

Etimologia

De mancher amb lo sufix causatiu -anter.

Prononciacion

[?]

Vèrb

manchanter (puter)

1. Mancar quicòm, una occasion, un tren.

Conjugason

Puter

Infinitiu	manchanter
Gerondiu	manchantand
Participi passat
	singular			plural
masculin	manchanto			manchantos
femenin	manchanteda			manchantedas
Mòde indicatiu
nombre	singular			plural
persona	primièra	segonda	tresena	primièra	segonda	tresena
	eau	tü	el ela	nus	vus	els elas
Present	manchaint	manchaintast	manchainta	manchantains	manchantais	manchaintan
Imperfach	manchantaiva	manchantaivast	manchantaiva	manchantaivans	manchantaivas	manchantaivan
Preterit	manchantet	manchantettast	manchantet	manchantettans	manchantettas	manchantettan
Futur	manchantaro	manchantarost	manchantaro	manchantarons	manchantaros	manchantaron
Condicional	manchantess	manchantessast	manchantess	manchantessans	manchantessas	manchantessan
Mòde subjonctiu
nombre	singular			plural
persona	primièra	segonda	tresena	primièra	segonda	tresena
	eau	tü	el ela	nus	vus	els elas
Present	manchainta	manchaintast	manchainta	manchaintans	manchaintas	manchaintan
Imperfach	manchantess	manchantessast	manchantess	manchantessans	manchantessas	manchantessan
Mòde imperatiu
nombre	singular			plural
persona	primièra	segonda	tresena	primièra	segonda	tresena
	eau	tü	el ela	nus	vus	els elas
	—	manchainta !	—		manchantè !	—
Nòtas