Occitan

Etimologia

De mandar

Prononciacion

/mandaˈðan/, provençau /mãⁿdaˈdãⁿ/

 Adjectiu

Declinason
Singular Plural
Masculin mandant mandants
[mandaˈðan] [mandaˈðans]
Femenin mandanta mandantas
[mandaˈðanto̞] [mandaˈðanto̞s]

mandant

  1. Que manda.
  2. (juridic) Que balha un mandat.

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
mandant mandants
[mandaˈðan] [mandaˈðans]

mandant masculin, (equivalent femenin: mandanta)

  1. Persona que manda.
  2. (juridic) Persona que, per un mandat, dona un poder a una autra per qu'agisca en son nom.

Antonims

Traduccions


 Forma de vèrb

mandant

  1. Participi present de mandar.

Catalan

Prononciacion

[?]

 Nom comun

mandant masculin o femenin, (plural: mandants)

  1. (juridic) mandant (oc)

 Forma de vèrb

mandant

  1. Participi present de mandar.

Francés

Prononciacion

/mɑ̃dɑ̃/

 Nom comun e adjectiu

mandant masculin o femenin, (plural: mandants)

  1. (juridic) mandant (oc)

 Forma de vèrb

mandant

  1. Participi present de mander.