mandat
Occitan
Etimologia
- Del latin mandatum.
Prononciacion
/man'dat/ França (Bearn) : escotar « mandat »
Sillabas
man|dat
Nom comun
| Declinason | |
|---|---|
| Singular | Plural |
| mandat | mandats |
| [man'dat] | [man'dats] |
mandat masculin
- (drech) Acte per que balha lo suènh d’un afar a qualqu’un que se'n carga de gratuit.
- (politica) Mena de contracte moral qu'existís entre un deputat e sos electors, segon las opinions que s'engatgèt a defendre abans son eleccion.
- (par extension) (politica) Durada de la quita mission ; mandatura.
- (finància) Títol de pagament, òrdre de pagar una quita soma a una persona designada
- (particular) Mandat postal.
- Poder donat a una autoritat superiora de polícia o de justícia
- Un mandat d’arrèst.
- (drech internacional) Regim internacional qu'aviá vocacion a s’aplicar a las ancianas colonias alemandas o otomanas a l’epòca de la Societat de las Nacions.
Parents
Derivats
Sinonims
Traduccions
Forma de vèrb
mandat
- Participi présent masculin de mandar
Catalan
Etimologia
- Del latin mandatum.
Prononciacion
- oriental /mənˈdat/
- occidental /manˈdat/
- Espanha (Barcelona) : escotar « mandat »
Sillabas
man|dat
Nom comun
| Declinason | |
|---|---|
| Singular | Plural |
| mandat | mandats |
mandat masculin
Forma de vèrb
mandat
- Participi présent masculin de mandar
Francés
Etimologia
- Del latin mandatum.
Prononciacion
/mɑ̃.da/
- Soïssa (Lausana) : escotar « mandat »
- França (Somain) : escotar « mandat »
Sillabas
man|dat
Nom comun
| Declinason | |
|---|---|
| Singular | Plural |
| mandat | mandats |
mandat masculin