Occitan Flag of Occitania (with star).svg

Etimologia

Del latin vulgar manĭcum, derivat de manĭca (cròc d'abordatge)

Prononciacion

[ˈmanʒe]

França (Bearn) - Gascon : escotar « mange »

Sillabas

man | ge (2)

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
mange manges
[ˈmanʒe] [ˈmanʒes]

(gascon) mange masculin

  1. Part, generalament estrecha e longa, d'una aisina, un instrument, etc., per ont òm l'aganta per se'n servir.

Variantas dialectalas

Reviradas

 Forma de vèrb

mange

  1. Primièra persona del singular al present del subjonctiu de manjar.
  2. Tresena persona del singular al present del subjonctiu de manjar.