Occitan

Etimologia

Del bas latin maniacus, del grèc ancien μανιακός maniacos, forma adjectivala de μανία mania (« baujum, folia »).

Prononciacion

/manj'ako̞/ França (Bearn) : escotar « maniaca »

Sillabas

ma|ni|a|ca

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
maniaca maniacas
[manj'ako̞] [manj'ako̞s]

maniaca femenin (maniac per una òme)

  1. Aquela que patís de mania.
    • Una maniaca dangierosa.
  2. (familièr) Aquela que ten d'abituds estranhas.

Traduccions

 Forma d'adjectiu

maniaca

  1. Femenin singular de maniac.