marciana
Occitan
Etimologia
- De la planeta Mart.
Prononciacion
- lengadocian, gascon /maɾˈsjano̞/
- provençau /maʀˈsjanə/
Sillabas
mar|cia|na
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Dialècte : lengadocian, gascon | |
Singular | Plural |
marciana | marcianas |
[maɾˈsjano̞] | [maɾˈsjano̞s] |
marciana femenin, (masculin: marcian)
- (astrologia) Femna sota l’influéncia de Mart.
- (sciéncia ficcion) Abitanta imaginària de la planeta Mart.
- (per extension) Extraterrèstra.
Traduccions
Forma d'adjectiu
marciana
- Femenin singular de marcian.
Catalan
Etimologia
- De la planeta Mart.
Prononciacion
- oriental /mərsiˈanə/ , occidental /maɾsiˈana/
Sillabas
mar|ci|a|na
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
marciana | marcianes |
marciana femenin, (masculin: marciá)
Forma d'adjectiu
marciana
- Femenin singular de marcian.
Espanhòl
Etimologia
- De la planeta Marte.
Prononciacion
- /maɾˈθjana/ , /maɾˈsjana/
Sillabas
mar|cia|na
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
marciana | marcianas |
marciana femenin, (masculin: marciano)
Forma d'adjectiu
marciana
- Femenin singular de marciano.
Portugués
Etimologia
- De la planeta Marte.
Prononciacion
- Portugal /mɐɾˈsjɐnɐ/
- Brasil /mahsiˈɐ̃nɐ/ , /maɾˈsjənə/
Sillabas
mar|cia|na
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
marciana | marcianas |
marciana femenin, (masculin: marciano)
Forma d'adjectiu
marciana
- Femenin singular de marciano.