meravilha
Occitan
Etimologia
Del latin mīrābĭlĭa plural neutre de mirabilis.
Prononciacion
- lengadocian /meɾaˈβiʎo̞/
- provençau /meʀaˈvijə/
- escotar « meravilha »
Sillabas
me | ra | vi | lha
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
meravilha | meravilhas |
[meɾaˈβiʎo] | [meɾaˈβiʎos] |
meravilha femenin
- Causa que sortís de çò comun, extraordinària.
- Bot. Melon d'aiga.