miralh
Occitan
Etimologia
Del latin mīracŭlum.
Prononciacion
/miˈɾal/ , /miˈraʎ/
França (Bearn) : escotar « miralh »
Sillabas
mi | ralh (2)
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
miralh | miralhs |
[miˈɾal] | [miˈɾals] |
miralh masculin
- Objècte que permís de veire son rebat, fach sovent de veire plaçat sus una susfàcia alissada metalica.
Derivats
Traduccions
|