nora

Veire tanben : nòra, noră

Catalan

Etimologia

Del latin vulgar *nŏra, format a partir del clàssic nŭrus.

Prononciacion

/ˈnɔɾə/, /ˈnɔɾə/ (oriental), /ˈnɔɾa/, /ˈnɔɾa/ (occidental)

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
nora	nores
[ˈnɔɾə]	[ˈnɔɾəs]

nora femenin

1. Nòra.

Sinonims

• jove

Istriòt

Etimologia

Del latin vulgar *nŏra, format a partir del clàssic nŭrus.

Prononciacion

/ˈnora/, /ˈnora/

Nom comun

nora femenin

1. Nòra.

Variantas dialectalas

• niura
• nura
• nioro
• niora

Nòta

Forma dels dialèctes de Dignano, Gallesano, Sissano.

Referéncias

• Goran Filipi, Barbara Buršić Giudici, 1998, Istriotski lingvistički atlas. Atlante linguistico istrioto, Znanstvena udruga Mediteran, Pula.