obstinat
Occitan
Etimologia
- De obstinar
Prononciacion
- lengadocian, gascon /ut͡stiˈnat/
- provençau /ubstiˈnat/
Adjectiu
obstinat
Declinason | ||
---|---|---|
Dialècte : lengadocian, gascon | ||
Singular | Plural | |
Masculin | obstinat | obstinats |
[ut͡stiˈnat] | [ut͡stiˈnats] | |
Femenin | obstinada | obstinadas |
[ut͡stiˈnaðo̞] | [ut͡stiˈnaðo̞s] |
- Que fa mòstra d'obstinacion.
Sinonims
Traduccions
|
Nom comun
obstinat (femenin: obstinada)
Declinason | |
---|---|
Dialècte : lengadocian, gascon | |
Singular | Plural |
obstinat | obstinats |
[ut͡stiˈnat] | [ut͡stiˈnats] |
- Aquel que s'obstinar.
Traduccions
|
Forma de vèrb
obstinat
- participi passat al masculin singular de obstinar.
Catalan
Etimologia
- De obstinar
Prononciacion
- Oriental: central /upstiˈnat/ , balear /opstiˈnat/ , /upstiˈnat/
- Occidental: nord-occidental /opstiˈnat/ , valencian /opstiˈnat/ , /ostiˈnat/
Adjectiu
obstinat
Declinason | ||
---|---|---|
Singular | Plural | |
Masculin | obstinat | obstinats |
Femenin | obstinada | obstinades |
Nom comun
obstinat (femenin: obstinada)
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
obstinat | obstinats |
Forma de vèrb
obstinat
- participi passat al masculin singular de obstinar.