obstruccion
Occitan
Etimologia
- Del latin obstructio
Prononciacion
/ut͡stɾy't͡sju/, /ubstɾy'ksju/, provençau /utbstʀy't͡sjũⁿ/ França (Bearn) : escotar « obstruccion »
Sillabas
obs|truc|cion
Nom comun
| Declinason | |
|---|---|
| Singular | Plural |
| obstruccion | obstruccions |
| [ut͡stɾy't͡sju] | [ut͡stɾy't͡sjus] |
obstruccion femenin
- Tota mena d’engorgament dins uns dels conduchs, canals, vias de comunicacion.
- (medecina) Engorgament o embarràs que se forma dins dels conduchs de l’organisme.
- (figurat) Manòbra que l'objectiu es de retardar, s'empachar un debat, lo vòte d'una mesura, etc.