Occitan

Etimologia

Del latin obstruere.

Prononciacion

/ut͡sˈtrɥi/, /ubsˈtrɥi/, provençau /ubsˈtʀɥi/

Sillabas

o|bs|tru|ir

 Vèrb

obstruir

  1. Far venir impracticable per un obstacle.
  2. Embarrassar o engorgar un conduch ; boçar un trauc, una fenda, etc.

s'obstruir

  1. Se tampar

Variantas dialectalas

Sinonims

Derivats

Traduccions

Catalan

Etimologia

Del latin obstruere.

Prononciacion

Espanha (Barcelona) : escotar « obstruir »

Prononciacion

Oriental: central /upstɾuˈi/, balear /opstɾuˈi/, /upstɾuˈi/
Occidental: nord-occidental /opstɾuˈi/, valencian /opstɾuˈiɾ/, /ostɾuˈiɾ/

Sillabas

o|bs|tru|ir

 Vèrb

obstruir

  1. obstruir (oc)

Espanhòl

Etimologia

Del latin obstruere.

Prononciacion

[?]

Sillabas

o|bs|tru|ir

 Vèrb

obstruir

  1. obstruir (oc)

Portugués

Etimologia

Del latin obstruere.

Prononciacion

Portugal /ɔbʃˈtɾwiɾ/, Brasil /obʃˈtɾwiɾ/, /obsˈtɾwi/

Sillabas

o|bs|tru|ir

 Vèrb

obstruir

  1. obstruir (oc)