ocupant
Occitan
Etimologia
- De ocupar.
Prononciacion
/ukyˈpan/ , provençau /ukyˈpãⁿ/
Adjectiu
Declinason | ||
---|---|---|
Dialècte : lengadocian | ||
Singular | Plural | |
Masculin | ocupant | ocupants |
[ukyˈpan] | [ukyˈpans] | |
Femenin | ocupanta | ocupantas |
[ukyˈpanto̞] | [ukyˈpanto̞s] |
ocupant
- (drech) Qu'ocupa un luòc.
- La partida ocupanta.
- Qu'ocupa, que pren de temps.
- Es una òbra plan ocupanta.
Variantas dialectalas
- aucupant (gascon)
Sinonims
Qu'ocupa un país
Derivats
Traduccions
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Dialècte : lengadocian | |
Singular | Plural |
ocupant | ocupants |
[ukyˈpan] | [ukyˈpans] |
ocupant masculin, (equivalent femenin: ocupanta)
Variantas dialectalas
- aucupant (gascon)
Sinonims
Qu'ocupa un país
Qu'ocupa un lòtjament
Traduccions
Forma de vèrb
ocupant
- participi present de ocupar
Catalan
Prononciacion
Espanha (Barcelona) : escotar « ocupant »
Etimologia
- De ocupar.
Prononciacion
Balearic, Valencian /okuˈpant/ , Central /ukuˈpan/
Adjectiu
ocupant masculin o femenin, (plurals: ocupants)
Nom comun
ocupant masculin o femenin, (plurals: ocupants)
Forma de vèrb
ocupant
- participi present de ocupar