Occitan

Etimologia

Del latin unda « onda, aiga, agitacion ».

Prononciacion

lengadocian, gascon /ˈundo̞/
escotar « onda »
provençau /ˈũⁿdə/,

Sillabas

on|da

 Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian, gascon
Singular Plural
onda ondas
[ˈundo̞] [ˈundo̞s]

onda femenin

  1. (fisica) Ondulacion d’un mitan elastic o d’un flus electromagnetic.
  2. (per extension) Perturbacion d’un mitan que se propaga.
  3. (oceanografia) Moviment oscillatori de las aigas de mar en que pojan e davalan.
  4. (espacialament) Moviments concentrics de l'aiga que pren lo bolh.
  5. (familièr, al plural) Emission radiofonica o televisuala.
  6. (poetic) L’aiga, en general.
  7. (poetic) La mar.
  8. (familièr, al plural) Çò que presenta una susfàcia rugada, alternativament concava e convèxa
  9. (familièr, al plural) Element decoratiu que simula una linha ondulada

Locucions derivadas

Derivats

Sinonims

moviment de la mar

Traduccions


 Forma de vèrb

onda

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de ondar
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu de ondar

Catalan

Etimologia

Del latin unda « onda, aiga, agitacion ».

Prononciacion

oriental /ˈondə/, occidental /ˈonda/

Sillabas

on|da

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
onda ondes

onda femenin

  1. Partida curvilinèa sinuosa que se forma suls còrses flexibles.

→ veire ona

 Forma de vèrb

onda

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de ondar
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu de ondar

Espanhòl

Etimologia

Del latin unda « onda, aiga, agitacion ».

Prononciacion

/ˈõn̪d̪a/

Sillabas

on|da

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
onda ondas

onda femenin

  1. onda (oc)

 Forma de vèrb

onda

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de ondar
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu de ondar

Italian

Etimologia

Del latin ŭnda.

Prononciacion

/'onda/

Sillabas

on|da

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
onda onde

onda femenin

  1. èrsa (oc)
  2. Fis. onda (oc)

Derivats

 Forma de vèrb

onda

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de ondare
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu de ondare

Portugués

Etimologia

Del latin unda « onda, aiga, agitacion ».

Prononciacion

Portugal /ˈõdɐ/
Brasil /ˈõdɐ/, /ˈõdə/

Sillabas

on|da

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
onda ondas

onda femenin

  1. onda (oc)

 Forma de vèrb

onda

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de ondar
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu de ondar