Occitan

Etimologia

Del latin orator, deribat del vèrbe orare (« parlar »).

Prononciacion

/uɾa'tuɾo̞/ França (Bearn) : escotar « oratora »

Sillabas

o|ra|tu|ra

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
oratora oratoras
[uɾa'tuɾo̞] [uɾa'tuɾo̞s]

oratora femenin (per un òme: orator)

  1. Persona que compausa, que prononcia de discors o d'obratges d’eloquéncia.
  2. (teatre) Persona que pren la paraula al nom d’una tropa de comedians.

Variantas

Traduccions