ordinal

Occitan

Etimologia

Del latin ordinalis.

Prononciacion

/uɾðiˈnal/, /uɾðiˈnal/

Adjectiu

Declinason
	Singular	Plural
Masculin	ordinal	ordinals
	[uɾðiˈnal]	[uɾðiˈnals]
Femenin	ordinala	ordinalas
	[uɾðiˈnalo̞]	[uɾðiˈnalo̞s]

ordinal (lengadocian)

1. Se dich d'un nombre quand indica pas qu'une posicion o qu'un reng, dins una seria.
2. (matematicas) Qualifica un ensemble transitiu qu'es plan ordonat per la relacion d’apertenéncia.
3. Que concernís un òrdre professional.

Variantas dialectalas

• ordinau (provençau, gascon)

Traduccions

alemand: Ordinal (de) anglés: ordinal (en) basc: catalan: ordinal (ca)

espanhòl: ordinal (es) francés: ordinal (fr) italian: ordinale (it) portugués: ordinal (pt)

Anglés

Etimologia

Del latin ordinalis.

Prononciacion

/ˈɔː(ɹ)dɪnəl/, /ˈɔː(ɹ)dɪnəl/

Adjectiu

ordinal

1. ordinal ^(oc)

Catalan

Etimologia

Del latin ordinalis.

Prononciacion

Espanha (Barcelona) : escotar « ordinal »

Prononciacion

Oriental: central /urdiˈnaɫ/, /urdiˈnaɫ/, balear /oɾðiˈnaɫ/, /oɾðiˈnaɫ/, /urðiˈnaɫ/, /urðiˈnaɫ/

Occidental: /oɾ.ðiˈnaɫ/, /oɾ.ðiˈnaɫ/

Adjectiu

ordinal masculin o femenin, Plural: ordinals

1. ordinal ^(oc)

Espanhòl

Etimologia

Del latin ordinalis.

Prononciacion

/oɾðiˈnal/, /oɾðiˈnal/

Adjectiu

ordinal masculin o femenin, Plural: ordinales

1. ordinal ^(oc)

Francés

Etimologia

Del latin ordinalis.

Prononciacion

/ɔʁdinal/, /ɔʁdinal/

Adjectiu

ordinal

Declinason
	Singular	Plural
Masculin	ordinal	ordino
Femenin	ordinale	ordinales

1. ordinal ^(oc)

Portugués

Etimologia

Del latin ordinalis.

Prononciacion

[?]

Adjectiu

ordinal masculin o femenin, Plural: ordinais

1. ordinal ^(oc)