Occitan

Etimologia

  • Del latin positio, de ponere (« plaçar, pausar »).

Prononciacion

Sillabas

po | si | cion (4)

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
posicion posicions
[puzi'dju] [puzi'sjus]

posicion femenin

  1. Situacion dins una estructura, plaça dins un ensemble de coordenadas ; luòc, punt ont una causa es plaçada, situacion.
  2. (militar) Terren causit per i plaçar un còrs de tropas destinat a una operacion militara ; terren ocupat per l’enemic.
  3. Postura d’una persona, biais qu'una causa es pausada.
  4. (sexualitat) Situacion e postura dels còrs mentre l’acte d’amor.
  5. (dança) Biais de pausar los pés, l’un al respècte de l’autre.
  6. Punt de doctrina contenguts dins una tèsi.
  7. (per extension) Punt de vista ; avís.
  8. (figurat) Situacion, circonstàncias ont se trapam.
  9. Condicion, emplec, plaça.

Derivats

Traduccions