ostentacion
Occitan
Etimologia
- Del latin ostentatio.
Prononciacion
/ustentaˈsju/ , procençau /ustẽⁿtaˈsjũⁿ/
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Dialècte : lengadocian | |
Singular | Plural |
ostentacion | ostentacions |
[ustentaˈsju] | [ustentaˈsjus] |
ostentacion
- Accion d’ostentar o de mostrar.
- (especialament) Exibicion, facha amb afectacion, de quicòm que flata la vanitat.
Parents
Traduccions
|