panaire
Occitan
Etimologia
De panar, amb lo sufixe -aire.
Prononciacion
/paˈnajɾe/
França (Bearn) : escotar « panaire »
Sillabas
pa | nai | re (3)
Nom comun
Declinason | ||
---|---|---|
Dialècte : lengadocian | ||
Singular | Plural | |
Masculin | panaire | panaires |
[paˈnajɾe] | [paˈnajɾes] | |
Femenin | panaira | panairas |
[paˈnajɾo] | [paˈnajɾos] |
panaire masculin
- Persona que pana, que rauba.
Sinonims
Traduccions
|