Occitan

Etimologia

Pel latin papyrus, del grèc ancian πάπυρος, Cyperus papyrus, d’origina escura.

Prononciacion

lengadocian, gascon /paˈpiɾys/
França (Bearn) : escotar « papirus »
lengadocian, gascon /paˈpiɾys/

Sillabas

pa|pi|rus

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
papirus papirusses
[paˈpiɾys] [papiˈɾyses]

papirus masculin

 
Airal plantat de papirusses (Cyperus papyrus)
 
Fuèlh de papirus
 
Lo papirus dich Varille, Musèu Labit (Tolosa)
  1. (Botanica) Planta de la familha de las ciperacèas (Cyperaceae). Planta aquatica erbacèa que buta en Egipte long de Nil, que la camba es triangulara e que la rusca servissiá als egipcians ancians per far los fuèlhs qu'utilizavan per escriure.
  2. (Per extension) Fuèlh fach amb lo papirus.
  3. (Per metonimia) Tèxte escrich sus un fuèlh de papirus.

Variantas dialectalas

Derivats

Parents

Traduccions