perjura
Occitan
Etimologia
- Del latin perjurus « menteur »
Prononciacion
- lengadocian /peɾˈd͡ʒyɾo̞/
- gascon /peɾˈʒyɾo̞/
- provençau /peʀˈd͡ʒyʀə/
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Dialècte : lengadocian | |
Singular | Plural |
perjura | perjuras |
[peɾˈd͡ʒyɾo̞] | [peɾˈd͡ʒyɾo̞s] |
perjura femenin, (masculin: perjur)
- Femna que fa un perjuri.
Traduccions
Forma d'adjectiu
perjura
Forma de vèrb
perjura
Catalan
Etimologia
- Del latin perjurus « menteur »
Prononciacion
- oriental /pərˈʒuɾə/
- occidental /peɾˈd͡ʒuɾa/
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
perjura | perjures |
perjura femenin, (masculin perjur)
Forma d'adjectiu
perjura
- femenin singular de perjur.
Forma de vèrb
perjura
Espanhòl
Etimologia
- Del latin perjurus « menteur »
Prononciacion
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
perjura | perjuras |
perjura femenin, (masculin perjuro)
Forma d'adjectiu
perjura
- femenin singular de perjuro.
Forma de vèrb
perjura
Portugués
Etimologia
- Del latin perjurus « menteur »
Prononciacion
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
perjura | perjuras |
perjura femenin, (masculin perjuro)
Forma d'adjectiu
perjura
- femenin singular de perjuro.
Forma de vèrb
perjura