Occitan

Etimologia

Del latin perjurus « menteur »

Prononciacion

lengadocian /peɾˈd͡ʒyɾo̞/
gascon /peɾˈʒyɾo̞/
provençau /peʀˈd͡ʒyʀə/

 Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular Plural
perjura perjuras
[peɾˈd͡ʒyɾo̞] [peɾˈd͡ʒyɾo̞s]

perjura femenin, (masculin: perjur)

  1. Femna que fa un perjuri.

Traduccions

 Forma d'adjectiu

perjura

  1. femenin singular de perjur / perjure

 Forma de vèrb

perjura

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de perjurar.
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de perjurar.

Catalan

Etimologia

Del latin perjurus « menteur »

Prononciacion

oriental /pərˈʒuɾə/
occidental /peɾˈd͡ʒuɾa/

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
perjura perjures

perjura femenin, (masculin perjur)

  1. perjura (oc)

 Forma d'adjectiu

perjura

  1. femenin singular de perjur.

 Forma de vèrb

perjura

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de perjurar.
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de perjurar.

Espanhòl

Etimologia

Del latin perjurus « menteur »

Prononciacion

[?]

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
perjura perjuras

perjura femenin, (masculin perjuro)

  1. perjura (oc)

 Forma d'adjectiu

perjura

  1. femenin singular de perjuro.

 Forma de vèrb

perjura

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de perjurar.
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de perjurar.

Portugués

Etimologia

Del latin perjurus « menteur »

Prononciacion

[?]

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
perjura perjuras

perjura femenin, (masculin perjuro)

  1. perjura (oc)

 Forma d'adjectiu

perjura

  1. femenin singular de perjuro.

 Forma de vèrb

perjura

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de perjurar.
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de perjurar.