pinhon
Occitan
Etimologia
De pinha amb lo sufix diminutiu -on.
Prononciacion
/piˈɲu/
França (Bearn) : escotar « pinhon »
Nom comun
| Declinason | |
|---|---|
| Dialècte : lengadocian | |
| Singular | Plural |
| pinhon | pinhons |
| [piˈɲu] | [piˈɲus] |
pinhon masculin
- Bot. Amètla de la pinha.
- Meca. Ròda dentada.
- (provençau) Bot. Partida centrala dura d'un fruch, que conten la grana.