pipa
Occitan
Etimologia
- (nom 1) De latin vulgar *pipa (flaüta pichona), de pipare ‘piular’, d’origina onomatopeïca
- (nom 2) De chinés 琵琶, pípá
Prononciacion
lengadocian, gascon /ˈpipo̞/ , provençau /ˈpipə/
Sillabas
pi|pa
Nom comun 1
Declinason | |
---|---|
Dialècte : lengadocian, gascon | |
Singular | Plural |
pipa | pipas |
[ˈpipo̞] | [ˈpipo̞s] |
pipa femenin
- Objècte per fumar de tabat, d'òpi o un autre produch fumable.
- (popular) Cigarreta
- (enologia) Barrica
- (enologia), (per extension) Mesura de capacitat, unes 450 litres.
Variantas dialectalas
Objècte per fumar
- pip (gascon)
Sinonims
Objècte per fumar
Parents
Derivats
Traduccions
Objècte per fumar | |
---|---|
|
Barrica | |
---|---|
|
Nom comun 2
Declinason | |
---|---|
Dialècte : lengadocian, gascon | |
Singular | Plural |
pipa | pipas |
[ˈpipo̞] | [ˈpipo̞s] |
pipa masculin
Traduccions
Mena de laüt | |
---|---|
|
Forma de vèrb
pipa
Anglés
Etimologia
- De chinés 琵琶, pípá
Prononciacion
Sillabas
pi|pa
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
pipa | pipas |
pipa
Catalan
Etimologia
- (nom 1) De latin vulgar *pipa (flaüta pichona), de pipare ‘piular’, d’origina onomatopeïca
- (nom 2) De chinés 琵琶, pípá
Prononciacion
- oriental /ˈpipə/ , occidental /ˈpipa/
- Espanha (Barcelona) : escotar « pipa »
Sillabas
pi|pa
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
pipa | pipes |
pipa femenin
Nom comun 2
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
pipa | pipes |
pipa masculin
Forma de vèrb
pipa
Espanhòl
Etimologia
- (nom 1) De latin vulgar *pipa (flaüta pichona), de pipare ‘piular’, d’origina onomatopeïca
- (nom 3) De chinés 琵琶, pípá
Prononciacion
/ˈpipa/
Sillabas
pi|pa
Nom comun 1
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
pipa | pipas |
pipa femenin
Nom comun 2
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
pipa | pipas |
pipa femenin
- Granas d'unes fruchs, coma lo melon, la pera, la poma.
- (al plural) Granas de virasolelh preparada coma aperitiu.
Nom comun 3
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
pipa | pipas |
pipa masculin
Forma de vèrb
pipa
Francés
Etimologia
- De chinés 琵琶, pípá
Prononciacion
/pipa/
- França (Somain) : escotar « pipa »
Sillabas
pi|pa
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
pipa | pipas |
pipa masculin
Forma de vèrb
pipa
- Tresena persona del singular del passat simple de piper
Italian
Etimologia
Prononciacion
/ˈpipa/
Sillabas
pi|pa
Nom comun 1
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
pipa | pipe |
pipa femenin
Nom comun 2
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
pipa | pipe |
pipa masculin
Portugués
Etimologia
- (nom 1) De latin vulgar *pipa (flaüta pichona), de pipare ‘piular’, d’origina onomatopeïca
- (nom 2) De chinés 琵琶, pípá
Prononciacion
escotar « pipa »
Prononciacion
Portugal /ˈpipɐ/ , Brasil /ˈpipɐ/ , /ˈpipə/
Sillabas
pi|pa
Nom comun 1
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
pipa | pipas |
pipa femenin
- pipa (oc), barrica pel vin
- pipa (oc), mesura de capcitat
- (Figurat) persona corta e gròssa
- (Popular) persona que beu de tròp
- (Brasil) (Popular) sèrp-volanta
- (Eufemisme) quèca
Nom comun 2
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
pipa | pipas |
pipa masculin