Occitan

Etimologia

Del latin ponens, -ntis, participi present de pōnĕre, pausar.

Prononciacion

/po'nen/, /pon'ent/

po | nent (2)

 Nom comun

ponent masculin

Declinason
Singular Plural
ponent ponents
  1. Oèst, punt de l'orizont que lo solelh se colca.

Sinonims

Derivats

Antonims

 Forma de vèrb

ponent

  1. Participi present del vèrb póner.

Catalan

Etimologia

Del latin ponens, -ntis, participi present de pōnĕre, pausar.

Prononciacion

Oriental: central /puˈnen/, balear /poˈnent/, /puˈnen/ Occidental: nord-occidental /poˈnen/, valencià /poˈnent/, /poˈnen/

po | nent (2)

 Nom comun

ponent masculin

Declinason
Singular Plural
ponent ponents
  1. Oèst, punt de l'orizont que lo solelh se colca.
  2. (meteorologia) Vent bufant de l'oèst.

 Adjectiu

Declinason
Singular Plural
Masculin ponent ponents
Femenin ponenta ponentas

ponent

  1. Se dich del magistrat, funcionari, membre d'un collègi o corporacion, etc., diferent del president, qu'es encargat dd difusar un afar, de donar una informacion o una opinion.
  2. Se dich d'aqueste que presenta una comunicacion dins un congrés, en un parlament, etc.