ponent

Occitan

Etimologia

Del latin ponens, -ntis, participi present de pōnĕre, pausar.

Prononciacion

/po'nen/, /po'nen/, /pon'ent/, /pon'ent/

po | nent (2)

Nom comun

ponent masculin

Declinason
Singular	Plural
ponent	ponents

1. Oèst, punt de l'orizont que lo solelh se colca.

Sinonims

• occident

Derivats

• ponentés

Antonims

• levant

Forma de vèrb

ponent

1. Participi present del vèrb póner.

Catalan

Etimologia

Del latin ponens, -ntis, participi present de pōnĕre, pausar.

Prononciacion

Oriental: central /puˈnen/, balear /poˈnent/, /puˈnen/ Occidental: nord-occidental /poˈnen/, valencià /poˈnent/, /poˈnen/

po | nent (2)

Nom comun

ponent masculin

Declinason
Singular	Plural
ponent	ponents

1. Oèst, punt de l'orizont que lo solelh se colca.
2. (meteorologia) Vent bufant de l'oèst.

Adjectiu

Declinason
	Singular	Plural
Masculin	ponent	ponents
Femenin	ponenta	ponentas

ponent

1. Se dich del magistrat, funcionari, membre d'un collègi o corporacion, etc., diferent del president, qu'es encargat dd difusar un afar, de donar una informacion o una opinion.
2. Se dich d'aqueste que presenta una comunicacion dins un congrés, en un parlament, etc.