pròsa
Occitan
Etimologia
- Del latin prosa se l'adjectiu prorsus «que va en linha decha»
Prononciacion
/'pɾɔzo̞/
Sillabas
prò|sa
Nom comun
| Declinason | |
|---|---|
| Singular | Plural |
| pròsa | pròsas |
| ['pɾɔzo̞] | ['pɾɔzo̞s] |
prosa femenin
- (literatura) Forma ordinària del lengatge, parlat o escrit, que fa pas cas de la mesura e del ritme del vèrses.
- (per extension) L'ensemble de l’òbra d'un autor, d’un periòde istoric o literari, escrich d'aquel biais.
- La pròsa de Ciceron. La pròsa poetica.
- Çò que s'opausa a poesia.
- (liturgic) Cant en rima dins las messas de granda solemnitat que sona entre l'alleluia e l’evangèli.