Occitan

Etimologia

(nom 1) Del occitan ancian rim benlèu de latin rhythmus « mesura, cadéncia »
(nom 2) De l'ancian francic *hrîm « albièira ».
(nom 3) Del latin rima

Prononciacion

lengadocian, provençau /'rimo̞/, provençau /'ʀimə/

Sillabas

ri|ma

 Nom comun 1

Declinason
Singular Plural
rima rimas
['rimo̞] ['rimo̞s]

rima femenin

  1. Repeticion d'un o mai fonèmas a la fin de dos o mai vèrses
  2. Aquel o aqueles fonèms.

Derivats

Traduccions

 Nom comun 2

Declinason
Singular Plural
rima rimas
['rimo̞] ['rimo̞s]

rima femenin

  1. Vent freg

 Nom comun 3

Declinason
Singular Plural
rima rimas
['rimo̞] ['rimo̞s]

rima femenin

  1. Fendilha

 Forma de vèrb

rima

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de rimar
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de rimar

Catalan

Etimologia

(nom 1) Del occitan ancian rim benlèu de latin rhythmus « mesura, cadéncia »
(nom 2) De arrimar.

Prononciacion

Espanha (Barcelona) : escotar « rima »

Prononciacion

oriental /ˈrimə/, occidental /ˈrima/

Sillabas

ri|ma

 Nom comun 1

Declinason
Singular Plural
rima rimes

rima femenin

  1. rima (oc)

 Nom comun 2

Declinason
Singular Plural
rima rimes

rima femenin

  1. Ensemble de causas pausadas las unas sus las altras, pilòt.

 Forma de vèrb

rima

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de rimar
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de rimar

Espanhòl

Etimologia

Del occitan ancian rim benlèu de latin rhythmus « mesura, cadéncia »

Prononciacion

/ˈrima/

Sillabas

ri|ma

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
rima rimas

rima femenin

  1. rima (oc)

 Forma de vèrb

rima

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de rimar
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de rimar

Francés

Prononciacion

/ʁima/

Sillabas

ri|ma

 Forma de vèrb

rima femenin

  1. Tresena persona del singular del passat simple de rimer.

Italian

Etimologia

Del occitan ancian rim benlèu de latin rhythmus « mesura, cadéncia »

Prononciacion

/ˈrima/

Sillabas

ri|ma

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
rima rime

rima femenin

  1. rima (oc)

 Forma de vèrb

rima

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de rimare
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de rimare

Portugués

Etimologia

Del occitan ancian rim[[Categoria:Mots en Modèl:t eissits d’un mot en occitan ancian]] benlèu de latin rhythmus « mesura, cadéncia »

Prononciacion

Portugal /ˈʀimɐ/; Brasil /ˈɦĩmɐ/, /ˈximə/

Sillabas

ri|ma

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
rima rime

rima femenin

  1. rima (oc)

 Forma de vèrb

rima

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de rimar
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de rimar