Veire tanben : vënt

Occitan

Etimologia

Del latin vĕntus.

Prononciacion

/ˈben/, /ˈven/ (provençau)

França (Bearn) : escotar « vent »

Sillabas

vent

 Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular Plural
vent vents
[ben] [bens]

vent masculin

  1. Movement natural de las massas d'aire.
    Luònh, en bas, entre las olivetas, que vistas d'en naut, semblavan una mar d'argent que lo vent rebauçava, Erau serpetejava amb dins son rebat de plecs sarrats de seda. (Max Roqueta, "Cendre Mòrta" dins Verd paradís II)

Sinonims

Derivats

Traduccions

Catalan

Etimologia

Del latin vĕntus.

Prononciacion

Oriental: central /ˈben/, balear /ˈvent/, /ˈven/
Occidental: nord-occidental /ˈben/, valencian /ˈvent/, /ˈben/

Sillabas

vent

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
vent vents

vent masculin

  1. vent (oc)

Francés

Etimologia

Del latin vĕntus.

Prononciacion

França (Mülhausen) : escotar « vent »

escotar « vent » França (Sant Llorenç de Cerdans) : escotar « vent »

Prononciacion

/vɑ̃/

Sillabas

vent

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
vent vents
[vɑ̃]

vent masculin

  1. vent (oc)

Ladin

Etimologia

Del latin ventus.

Prononciacion

[?]

 Nom comun

Declinason
Dialècte : fassan
Singular Plural
vent venc

vent masculin

  1. Vent.

Variantas dialectalas

  • vënt (Val Gardena), (Val Badia)
  • vènto (ampezan), (Oltrechiusa)

Nòta

Forma dels dialèctes fassan, de Fodom, selvan.

Referéncias