vent
Veire tanben : vënt |
Occitan
Etimologia
Del latin vĕntus.
Prononciacion
/ˈben/ , /ˈven/ (provençau)
- França (Bearn) : escotar « vent »
Sillabas
vent
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Dialècte : lengadocian | |
Singular | Plural |
vent | vents |
[ben] | [bens] |
vent masculin
- Movement natural de las massas d'aire.
- Luònh, en bas, entre las olivetas, que vistas d'en naut, semblavan una mar d'argent que lo vent rebauçava, Erau serpetejava amb dins son rebat de plecs sarrats de seda. (Max Roqueta, "Cendre Mòrta" dins Verd paradís II)
Sinonims
Derivats
Traduccions
Catalan
Etimologia
Del latin vĕntus.
Prononciacion
- Oriental: central /ˈben/ , balear /ˈvent/ , /ˈven/
- Occidental: nord-occidental /ˈben/ , valencian /ˈvent/ , /ˈben/
Sillabas
vent
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
vent | vents |
vent masculin
Francés
Etimologia
Del latin vĕntus.
Prononciacion
França (Mülhausen) : escotar « vent »
escotar « vent » França (Sant Llorenç de Cerdans) : escotar « vent »
Prononciacion
/vɑ̃/
Sillabas
vent
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
vent | vents |
[vɑ̃] |
vent masculin
Ladin
Etimologia
Del latin ventus.
Prononciacion
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Dialècte : fassan | |
Singular | Plural |
vent | venc |
vent masculin
- Vent.
Variantas dialectalas
Nòta
Forma dels dialèctes fassan, de Fodom, selvan.