Occitan

Etimologia

Del latin practicus manlèu del grèc πρακτικω (venent de πραττω, far) utilizat en latin eclesiastic practice, (« vida practica »).

Prononciacion

/pɾatˈtiko̞/

Sillabas

prac | ti | ca (3)

 Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular Plural
practica practicas
[pɾatˈtiko̞] [pɾatˈtiko̞s]

practica femenin

  1. Experiéncia, abituda qu'avèm de las causas.
  2. Exercici d'un mestièr, d'ua [profession]].
  3. Metòde de far mantuna causa.
  4. (religion) Participacion au culte, respècte de las costumas d'ua religion.
  5. Client o clienta d'un comèrci o d'ua profession liberala.
    • Las practicas d'un avocat.

Sinonims

Referéncias

Joan de Cantalausa, Diccionari de Cantalausa, (en linha): [1]

Traduccions

experiéncia

client

 Forma d'adjectiu

practica

  1. Fenenin singular de practic.

 Forma de vèrb

practica

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de practicar.
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de practicar.