privilegiat
Occitan
Etimologia
- Del paricipe passat de privilegiar.
Prononciacion
/pɾiβile'd͡ʒjat/
Sillabas
pri|vi|le|giat
Adjectiu
Declinason | ||
---|---|---|
Singular | Plural | |
Masculin | privilegiat | privilegiats |
[pɾiβile'd͡ʒjat] | [pɾiβile'd͡ʒjats] | |
Femenin | privilegada | privilegiadas |
[pɾiβile'd͡ʒjaðɔ] | [pɾiβile'd͡ʒjaðɔs] |
privilegiat
- Que ten, que gausís d'un privilègi.
- (Figurat) Que recebèt de la natura un don particular.
- (Drech) (Comèrci) Qualifica una creança e lo creditor que ten lo drech d’èsser pagat de preferéncia als autres.
- (Istòria) (Drech) Qualificava un luòc qu'èra pas somés a la polícia generala.
- Dons naturals, de còrs o de la ment.
Traduccions
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
privilegiat | privilegiats |
[pɾiβile'd͡ʒjat] | [pɾiβile'd͡ʒjats] |
privilegiat masculin, (equivalent femenin: privilegiada)
- Aquel que gausís d’un privilègi.
Traduccions
Forma de vèrb
privilegiat
- Participi passat singular masculin de privilegiar.
Sinonims
Catalan
Etimologia
- Del paricipe passat de privilegiar.
Prononciacion
Espanha (Barcelona) : escotar « privilegiat »
Sillabas
pro | vi | le | giat (4)
Adjectiu
privilegiat
Nom comun
privilegiat masculin
Forma de vèrb
privilegiat
- Participi passat singular masculin de privilegiar.