purgatiu
Occitan
Etimologia
- Del latin purgativus « de purgacion ».
Prononciacion
- lengadocian, gascon /pyɾɣa'tiw/
- procençau /pyʀga'tiw/
Sillabas
pur|ga|tiu
Adjectiu
purgatiu
Declinason | ||
---|---|---|
Singular | Plural | |
Masculin | purgatiu | purgatius |
[pyɾɣa'tiw] | [pyɾɣa'tiws] | |
Femenin | purgativa | purgativas |
[pyɾɣa'tiβo̞] | [pyɾɣa'tiβo̞s] |
- Qu'a la proprietat de purgar.
Parents
Sinonims
Traduccions
Nom comun
purgatiu masculin
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
purgatiu | purgatius |
[pyɾɣa'tiw] | [pyɾɣa'tiws] |
- (farmacia, medecina) Substància qu'a la proprietat de purgar.
Sinonims
Traduccions
Catalan
Etimologia
- Del latin purgativus « de purgació ».
Prononciacion
- Balearic /puɾɡəˈtiw/
- Central /purɡəˈtiw/
- Valencian /puɾɡaˈtiw/
Sillabas
pur|ga|tiu
Adjectiu
purgatiu
Declinason | ||
---|---|---|
Singular | Plural | |
Masculin | purgatiu | purgatius |
Femenin | purgativa | purgatives |