rumor
Occitan
Etimologia
Del latin rumor (sens indetic).
Prononciacion
/ry'muɾ/
- escotar « rumor »
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
rumor | rumors |
[ry'muɾ] | [ry'muɾs] |
rumor femenin
- Bruch confús d'un ensemble de voces.
- (Per extension) Bruch confús e venent de luènh e de contunh.
- (En particular) Bruch provocat per una novèla imprevista e especialament per una novèla provocant un descontentament.
- (Per extension) Movement de suspicion publica contra qualqu’un.
- (Per extension) Informacion difusada que se'n dobta d'èsser verai.
Traduccions
Catalan
Etimologia
Del latin rumor (sens indetic).
Prononciacion
- /ruˈmoɾ/
- Espanha (Sueca) : escotar « rumor »
- Espanha (Tarragona) : escotar « rumor »
- escotar « rumor »
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
rumor | ruˈmoɾ |
[ry'mu] | [rumors] |
rumor femenin
Anglés
EUA
Etimologia
Del latin rumor (sens indetic).
Prononciacion
- /ˈɹumɚ/
- escotar « rumor »
- Reialme Unit (Southern England) : escotar « rumor »
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
rumor | rumors |
rumor femenin
- Usatge ancian rumor
Variantas dialectalas
- RU: rumour
Espanhòl
Etimologia
Del latin rumor (sens indetic).
Prononciacion
- /ruˈmoɾ/
- escotar « rumor »
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
rumor | rumors |
rumor femenin
Latin
Nom comun
Cas | Singular | Plural |
---|---|---|
Nominatiu | rumor | rumores |
Vocatiu | rumor | rumores |
Accusatiu | rumorem | rumores |
Genitiu | rumoris | rumorum |
Datiu | rumori | rumoribus |
Ablatiu | rumore | rumoribus |
rumor femenin
Portugués
Etimologia
Del latin rumor (sens indetic).
Prononciacion
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
rumor | rumores |
rumor femenin