confús

Occitan

Etimologia

Del latin confusus, participi passat de confundere.

Prononciacion

/kuɱˈfys/, /kuɱˈfys/, provençau /kũⁿˈfys/, /kũⁿˈfys/ França (Bearn) : escotar « confús »

Sillabas

con|fús

Declinason
	Singular	Plural
Masculin	confús	confuses
	[kuɱˈfys]	[kuɱˈfyzes]
Femenin	confusa	confusas
	[kuɱˈfyzo̞]	[kuɱˈfyzo̞s]

confús

1. Qu'es impossible de destriar los elements constitutius.
2. (particular) Que se confond e que se compren pas distinctament, en parlant dels sons, dels bruchs.
3. (drech) Que confond, que reünís de drechs actius e passius al subjècte d'un meteis objècte.
4. (figurat) Qu'es enrambolhat, escur per la ment.
5. Qu'es vergonhós o empachat, que la vergonha e l’empach vengan d’una deca comesa, o que vengan d'un tròp de modestia.

Parents

• confusion

Sinonims

• cacós / cacos (lemosin)

Traduccions

alemand: verstörend (de), verwirrend (de) anglés: confused (en) (1,2,4,5), bewildering (en) basc: nahasi (eu) catalan: confús (ca)

espanhòl: confuso (es) italian: confuso (it) francés: confus (fr) portugués: confuso (pt), vago (pt)

Catalan

Etimologia

Del latin confusus, participi passat de confundere.

Prononciacion

oriental /kuɱˈfus/, /kuɱˈfus/, occidental /koɱˈfus/, /koɱˈfus/

Espanha (Barcelona) : escotar « confús »

Sillabas

con|fús

Declinason
	Singular	Plural
Masculin	confús	confusos
Femenin	confusa	confuses

confús

1. confús