seculara
Occitan
Etimologia
- Del latin saecularis de saeculum (« sègle »)
Prononciacion
/sekyˈlaɾo̞/ França (Bearn) : escotar « seculara »
Sillabas
se|cu|la|ra
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
seculara | secularas |
[sekyˈlaɾo̞] | [sekyˈlaɾo̞s] |
seculara femenin, per una òme: secular
- Eclesiastica que viu e fa son ofici dins la societat.
Traduccions
Forma d'adjectiu
seculara
- Femenin singular de secular