solvent
Occitan
Etimologia
- De dissolvent, participi passat de dissòlvre, del latin solvere « desligar »
Prononciacion
- lengadocian, gascon /sulˈβent/
- provençau /sulˈvẽⁿ/
Sillabas
sol|vent
Nom comun
solvent masculin
| Declinason | |
|---|---|
| Singular | Plural |
| solvent | solvents |
| [sulˈβent] | [sulˈβents] |
- (quimia) Liquid o agent qu'a la proprietat de dissòlvre e de diluir d'autres substància (solidas, liquidas o gasosas), es a dire formar una fasa omogenèa amb lo quite solvent, sens los modificar quimicament e sens se modificar; l’ensemble formant una solucion.
Traduccions
|
|
Catalan
Etimologia
- (nom) De dissolvent, participi passat de dissòlvre, del latin solvere « desligar »
- (adj.) Del latin solvo « pagar un deute »
Prononciacion
- /sulˈβen/
Sillabas
sol|vent
Nom comun
solvent masculin
| Declinason | |
|---|---|
| Singular | Plural |
| solvent | solvents |
Adjectiu
solvent masculin o femenin, (plurals: solvents)
- Que pòr venir un solvent
- (economia) Solvable
Anglés
Etimologia
- (nom) De dissolvent, participi passat de dissòlvre, del latin solvere « desligar »
- (adj.) Del latin solvo « pagar un deute »
Prononciacion
- /ˈsɒlvənt/
Sillabas
sol|vent
Nom comun
solvent
| Declinason | |
|---|---|
| Singular | Plural |
| solvent | solvents |
Adjectiu
solvent
- (economia) Solvable