subrenatural
Occitan
Etimologia
Prononciacion
/syβreˌnatyˈɾal/
Sillabas
su|bre|na|tu|ral
Adjectiu
Declinason | ||
---|---|---|
Singular | Plural | |
Masculin | subrenatural | subrenaturals |
[syβreˌnatyˈɾal] | [syβreˌnatyˈɾals] | |
Femenin | subrenaturala | subrenaturalas |
[syβreˌnatyˈɾalo̞] | [syβreˌnatyˈɾalo̞s] |
subrenatural (lengadocian)
- Qu'es al dessús de las possibilitats de la natura.
- Que se pòt pas explicar amb de leis de la natura ; contrària a la rason.
- (iperbolic) Extraordinari.
- (iperbolic) Que sembla tròp intens per èsser natural.
- (religion) Que ten de Dieu, d'una poténcia divina.
Variantas dialectalas
- subrenaturau (provençau) (gascon)