sulfure

Occitan

Etimologia

Del latin sulfur « sofre »

Prononciacion

/sylˈfyɾe/, /sylˈfyɾe/

Sillabas

sul|fu|re

Nom comun

sulfure masculin

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular	Plural
sulfure	sulfures
[sylˈfyɾe]	[sylˈfyɾes]

1. (quimia) Combinason del sofre amb un metal o autre element electropositiu.

Variantas dialectalas

• sulfur

Parents

• sulfurar

Parents

• sulfuric

Traduccions

alemand: Sulfid (de) anglés: sulfide (en) (EUA), sulphide (en) (Eu) basc: catalan: sulfur (ca)

espanhòl: sulfuro (es) francés: sulfure (fr) italian: solfuro (it) portugués: sulfeto (pt)

Forma de vèrb

sulfure

1. Primièra persona del singular del subonctiu present de sulfurar.
2. Tresena persona del singular del subonctiu present de sulfurar.

Francés

Etimologia

Del latin sulfur « sofre »

Prononciacion

França (Somain) : escotar « sulfure »

Prononciacion

/sylfyʁ/, /sylfyʁ/

Sillabas

sul|fure

Nom comun

sulfure masculin

Declinason
Singular	Plural
sulfure	sulfures
[sylfyʁ]

1. sulfure ^(oc)

Forma de vèrb

sulfure

1. Primièra persona del singular de l’indicatiu present de sulfurer.
2. Teesena persona del singular de l’indicatiu present de sulfurer.
3. Primièra persona del singular del subonctiu present de sulfurer.
4. Tresena persona del singular del subonctiu present de sulfurer.
5. Segonda persona del singular de l'imparatiu de sulfurer.