targa

Occitan

Etimologia

Del francic targa, (« boclièr »). De comparar al francés targe e a l'italian targa.

Prononciacion

/'tar.go̞/, /'tar.go̞/

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
targa	targas
['tar.go̞]	['tar.go̞s]

targa femenin

1. bloquièr de l'Edat mejana.
2. Plastron de targaire actual.
3. Justa sus l'aiga (jòc que consistís a se desquilhar de sus una barca, amb una pèrga longa).
4. Anar o comportament segur ; bona mina ; mina autièira.

Derivats

1. targar
2. targaire

Sinonims

1. justa
2. bloquièr

Locucions derivadas

1. Far de targas
2. Téner targa
3. Se metre en targa

Traduccions

francés: targe (fr) femenin, bouclier (fr) masculin

Referéncias

Joan de Cantalausa, Diccionari de Cantalausa, (en linha): [1]

Italian

Etimologia

Del francic targa.

Prononciacion

/'tar.ga/, /'tar.ga/

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
targa	targhe
['tar.ga]	['tar.ge]

targa femenin

1. Placa

Locucions derivadas

1. targa automobilistica
2. targa stradale

Referéncias

• https://www.treccani.it/vocabolario/targa