Occitan

Etimologia

Del francic targa, (« boclièr »). De comparar al francés targe[1] e a l'italian targa. [2]

Prononciacion

/'tar.go̞/

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
targa targas
['tar.go̞] ['tar.go̞s]

targa femenin

  1. bloquièr de l'Edat mejana.
  2. Plastron de targaire actual.
  3. Justa sus l'aiga (jòc que consistís a se desquilhar de sus una barca, amb una pèrga longa).
  4. Anar o comportament segur ; bona mina ; mina autièira.

Derivats

  1. targar
  2. targaire

Sinonims

  1. justa
  2. bloquièr

Locucions derivadas

  1. Far de targas
  2. Téner targa
  3. Se metre en targa

Traduccions

Referéncias

Joan de Cantalausa, Diccionari de Cantalausa, (en linha): [1]

Italian

Etimologia

Del francic targa.

Prononciacion

/'tar.ga/

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
targa targhe
['tar.ga] ['tar.ge]

targa femenin

  1. Placa

Locucions derivadas

  1. targa automobilistica
  2. targa stradale

Referéncias