Occitan

Etimologia

De placar

Prononciacion

/ˈplako̞/ França (Bearn) : escotar « placa »

Sillabas

pla|ca

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
placa placas
[ˈplako̞] [ˈplako̞s]

placa femenin

  1. Lamèla d'ivòri, de metal, de plastic o autra matèria
  2. (per metonimia) Placa sus que una inscripcion dona una explicacion, una indicacion.
  3. (medecina) Mena de taca qu'aparéis sus la pèl, las mucosas o las dents.
  4. (geofisica) (Per elipsi) Placa tectonica, tròç de litosfèra.

Derivats

Traduccions

 Forma de vèrb

placa

  1. Tresena persona del singular del present del subjonctiu de placar
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de placar

Catalan

Etimologia

De placar

Prononciacion

Espanha (Barcelona) : escotar « placa »

Prononciacion

oriental /ˈpɫakə/, occidental /ˈpɫaka/

Sillabas

pla|ca

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
placa plaques

placa femenin

  1. placa (oc)

 Forma de vèrb

placa

  1. Tresena persona del singular del present del subjonctiu de placar
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de placar

Espanhòl

Etimologia

De placar

Prononciacion

Colómbia (Cartagena) : escotar « placa »

Prononciacion

/ˈplaka/

Sillabas

pla|ca

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
placa placas

placa femenin

  1. placa (oc)

 Forma de vèrb

placa

  1. Tresena persona del singular del present del subjonctiu de placar
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de placar

Portugués

Etimologia

De placar

Prononciacion

Portugal /ˈplakɐ/, Brasil /ˈplakɐ/, /ˈplakə/

Sillabas

pla|ca

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
placa placas

placa femenin

  1. placa (oc)

 Forma de vèrb

placa

  1. Tresena persona del singular del present del subjonctiu de placar
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de placar