Occitan

Etimologia

Del latin temporalis

Prononciacion

/tempuˈral/

Sillabas

tem|po|ral

 Adjectiu

Declinason
Singular Plural
Masculin temporal temporals
[tempuˈral] [tempuˈrals]
Femenin temporala temporalas
[tempuˈralo̞] [tempuˈralo̞s]

temporal (lengadocian)

  1. Relatiu al temps.
  2. Que passa amb lo temps, peridor.
  3. (religion) Qu'es secular ; que tòca las causas de nòstre temps, la causas materialas.
  4. (Anatomia) Al repècte dels tempes.

Variantas dialectalas

Derivats

Traduccions

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
temporal temporals
[tempuˈral] [tempuˈrals]

temporal (lengadocian) masculin

  1. Ventada acompanhada de chavanas.
  2. (Anatomia) Òs temporal
  3. Çò que tòca las causas materialas de la vida.
    1. Renda dels eclesiastics

Sinonims

  1. tempèsta (1).

Traduccions

Anglés

Etimologia

Del latin temporalis

Prononciacion

/ˈtɛmpəɹəl/

Sillabas

tem|po|ral

 Adjectiu

temporal

  1. Relatiu al temps.
  2. (religion) Qu'es secular
  3. (Anatomia) Al repècte dels tempes.

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
temporal temporals
[tempuˈral] [tempuˈrals]

temporal

  1. (Anatomia) Òs temporal
  2. Çò que tòca las causas materialas de la vida.

Catalan

Etimologia

Del latin temporalis

Prononciacion

Oriental: central /təmpuˈɾaɫ/, balear /təmpoˈɾaɫ/, /təmpuˈɾaɫ/
Occidental: /tempoˈɾaɫ/

Sillabas

tem|po|ral

 Adjectiu

temporal masculin o femenin (Plural: temporals)

  1. Relatiu al temps.
  2. temporari
  3. (religion) Qu'es secular
  4. (Anatomia) Al repècte dels tempes.

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
temporal temporals

temporal masculin

  1. Ventada acompanhada de chavanas.
  2. (Anatomia) Òs temporal
  3. Çò que tòca las causas materialas de la vida.

Espanhòl

Etimologia

Del latin temporalis

Prononciacion

escotar « temporal »

Prononciacion

/tempoˈɾal/

Sillabas

tem|po|ral

 Adjectiu

temporal (Plural: temporales)

  1. Relatiu al temps.
  2. provisional
  3. (religion) Qu'es secular
  4. (Anatomia) Al repècte dels tempes.

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
temporal temporales
[tempoˈɾal] [tempoˈɾales]

temporal masculin

  1. Ventada acompanhada de chavanas.
  2. Çò que tòca las causas materialas de la vida.
  3. Persona que trabalha per una temporada.
  4. (Anatomia) Òs temporal

Francés

Etimologia

Del latin temporalis

Prononciacion

/tɑ̃pɔʁal/

Sillabas

tem|po|ral

 Adjectiu

Declinason
Singular Plural
Masculin temporal temporaux
[tɑ̃pɔʁal] [tɑ̃pɔʁo]
Femenin temporale temporales
[tɑ̃pɔʁal] [tɑ̃pɔʁal]

temporal masculin o femenin

  1. (Anatomia) Al repècte dels tempes.

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
temporal temporaux
[tɑ̃pɔʁal] [tɑ̃pɔʁo]

temporal masculin

  1. (Anatomia) Òs temporal

Portugués

Etimologia

Del latin temporalis

Prononciacion

Portugal /tẽpuˈɾaɫ/, Brasil /tẽpoˈɾaw/

Sillabas

tem|po|ral

 Adjectiu

temporal masculin o femenin (Plural: temporais)

  1. Relatiu al temps.
  2. (religion) Qu'es secular
  3. (Anatomia) Al repècte dels tempes.

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
temporal temporais

temporal masculin

  1. Ventada acompanhada de chavanas.
  2. Çò que tòca las causas materialas de la vida.
  3. (Anatomia) Òs temporal