traumà
Occitan
Etimologia
- Del grèc ancian τραῦμα.
Prononciacion
- lengadocian, gascon /tɾawˈma/
- procençau /tʀawˈma/
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
traumà | traumàs |
[tɾawˈma] | [tɾawˈmas] |
traumà masculin
- (patologia) Nafrada o lesion locala causada per una violéncia exteriora.
- (patologia e psicologia) Eveniment o experiéncia, fisica o psiquica, que produtz una ferida o una importanta perturbacion neuropsiquica.
- (psiquiatria) Eveniment de la pichona enfança que daissa una emprenta pel rèsta la vida.