Occitan

Etimologia

Del latin urina.

Prononciacion

lengadocian, gascon /yˈɾino̞/
escotar « urina »

 Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian, gascon
Singular Plural
urina urinas
[yˈɾino̞] [yˈɾino̞s]

urina (lengadocian), (gascon); femenin

  1. (Biologia) Liquid organic eissit de la filtracion del sang pels rens e menat pels uretèrs dins la vessiga, puèi escampat pel canal de l’uretra.

Variantas dialectalas

Derivats

Sinonims

vulgar

Traduccions

 Forma de vèrb

urina

  1. tresena persona del singular del present de l'indicatiu de urinar
  2. segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de urinar

Francés

Prononciacion

/yʁina/

 Forma de vèrb

urina

  1. Tresena persona del singular del passat simple uriner.

Italian

Etimologia

Del latin urina.

Prononciacion

/u'rina/

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
urina urine
[u'rina] [u'rine]

urina femenin

  1. urina (oc)

 Forma de vèrb

urina

  1. tresena persona del singular del present de l'indicatiu de urinare
  2. segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de urinare

Portugués

Etimologia

Del latin urina.

Prononciacion

Portugal /uɾˈinɐ/
Brasil /uɾˈĩnɐ/, /uɾˈinə/

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
urina urinas

urina femenin

  1. urina (oc)

 Forma de vèrb

urina

  1. tresena persona del singular del present de l'indicatiu de urinar
  2. segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de urinar