urina
Occitan
Etimologia
- Del latin urina.
Prononciacion
- lengadocian, gascon /yˈɾino̞/
- escotar « urina »
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Dialècte : lengadocian, gascon | |
Singular | Plural |
urina | urinas |
[yˈɾino̞] | [yˈɾino̞s] |
urina (lengadocian), (gascon); femenin
- (Biologia) Liquid organic eissit de la filtracion del sang pels rens e menat pels uretèrs dins la vessiga, puèi escampat pel canal de l’uretra.
Variantas dialectalas
- orina (provençau)
Derivats
Sinonims
vulgar
Traduccions
Forma de vèrb
urina
Francés
Prononciacion
- /yʁina/
Forma de vèrb
urina
- Tresena persona del singular del passat simple uriner.
Italian
Etimologia
- Del latin urina.
Prononciacion
- /u'rina/
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
urina | urine |
[u'rina] | [u'rine] |
urina femenin
Forma de vèrb
urina
Portugués
Etimologia
- Del latin urina.
Prononciacion
- Portugal /uɾˈinɐ/
- Brasil /uɾˈĩnɐ/ , /uɾˈinə/
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
urina | urinas |
urina femenin
Forma de vèrb
urina